En els darrers anys, la transformació digital ha multiplicat exponencialment el nombre d’aplicacions, xarxes socials i serveis amb què les persones interactuem cada dia. Aquesta proliferació ens ha obert grans oportunitats, però també ha portat una conseqüència clara: un increment de la complexitat.

Les interfícies es saturen, plenes de funcionalitats, missatges i estímuls que competeixen constantment per l’atenció de la persona usuària.

Aquesta saturació no és només una sensació: segons Nielsen Norman Group, el 55% de les persones abandona un procés digital quan percep massa informació o passos innecessaris. Aquesta dada evidencia que la complexitat no és un problema estètic, sinó una barrera real per a l’eficiència i l’adopció.

En aquest context, el concepte de Calma Digital (Calm Technology) emergeix no com una moda, sinó com una necessitat. No es tracta de simplificar per estètica, sinó de crear productes digitals més amables, clars i enfocats al que realment importa: l’eficiència. Quan la tecnologia és clara i tranquil·la, les persones se senten més capaces, menys estressades i més disposades a completar les seves tasques.

Què defineix realment la calma digital?

El disseny centrat en la calma parteix d’una premissa fonamental: una bona experiència d’ús és aquella que permet a la persona usuària actuar sense friccions, distraccions ni sorolls innecessaris.

A diferència del minimalisme pur, que de vegades pot derivar en una simplicitat excessiva o en manca de context, la calma digital busca l’equilibri perfecte entre funcionalitat, claredat i coherència.

Els seus principis innegociables són:

• Jerarquia del contingut: mostrar només l’essencial en cada moment.
• Eliminació del soroll: supressió d’elements decoratius que no aporten valor.
• Fluxos naturals: navegació que avança sense salts lògics.
• Ritme visual: ús estratègic de l’espai en blanc per deixar respirar la informació.
• Divulgació progressiva: presentar la informació a mesura que la persona usuària la necessita, no tota de cop.

Diversos estudis mostren que reduir els elements visibles en pantalla pot millorar la comprensió fins a un 30%, perquè facilita que l’ull identifiqui ràpidament què és rellevant i què no.

L’objectiu final és reduir l’esforç cognitiu per oferir una experiència fluida i intuïtiva.

El paper (imprescindible) de les microinteraccions

Tot i que sovint passen desapercebudes, les microinteraccions són un pilar d’aquesta tendència. Són petits detalls de feedback que informen la persona usuària sobre l’estat del sistema: un botó que canvia subtilment en clicar-lo, una confirmació suau després d’enviar un formulari o una barra de progrés que redueix l’ansietat de l’espera.

Aquestes interaccions discretes orienten la persona usuària en tot moment, generen confiança i sensació de control i eviten dubtes i clics innecessaris.

A més, tenen un impacte mesurable: elements tan simples com una barra de progrés o un feedback visual immediat poden reduir la percepció d’espera entre un 20% i un 30%, fent que el sistema sembli més ràpid del que realment és. Aquesta sensació de fluïdesa és clau per reduir l’ansietat i millorar l’experiència general.

Quan les microinteraccions estan ben integrades, la interfície sembla treballar a favor de la persona usuària, no en contra.

Un exemple pràctic d’aplicació de la calma digital

Imaginem un procés de sol·licitud de beques en una web d’una administració pública. En el disseny anterior, la persona usuària es trobava amb una única pàgina llarga, plena de camps, avisos legals i opcions poc clares.

Aplicar la calma digital implica dividir el procés en passos clars (“Dades”, “Documentació”, “Confirmació”), incorporar indicadors de progrés i oferir validacions a temps real mitjançant microinteraccions.

El resultat? La persona usuària deixa de sentir-se aclaparat per la burocràcia i completa el tràmit amb facilitat, amb taxes de finalització significativament superiors.

Per què la calma digital és clau en entorns institucionals i acadèmics?

Organitzacions com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), administracions públiques o grans corporacions treballen amb sistemes que sovint arrosseguen anys de creixement funcional, afegint capes noves sobre estructures antigues (legacy). Això genera experiències fragmentades que poden frustrar la persona usuària.

La calma digital aporta un ROI clar en aquests entorns:

• Redueix dràsticament els errors i, per tant, les consultes a suport tècnic.
• Millora la comprensió de processos complexos.
• Facilita l’autonomia de la persona usuària (estudiant, docent o administratiu/va).
• Transmet una imatge de professionalitat i modernitat.

Quan un portal de tràmits o una intranet de gestió es percep com “tranquil·la”, l’eficiència operativa de l’organització millora immediatament.

Com incorporar la calma digital als teus projectes

Algunes de les pràctiques que apliquem des de l’equip d’UX d’IThinkUPC per guiar aquest enfocament:

• Revisar i reduir: abans de dissenyar, ens preguntem què es pot eliminar. La simplificació conscient és l’eina més potent.
• Clarificar fluxos: les persones usuàries no necessiten veure totes les opcions a cada pas. Reduir les bifurcacions millora la percepció de control.
• Treballar la jerarquia visual: tipografia clara i contrast adequat per guiar l’ull sense forçar-lo.
• Patrons reconeixibles: la familiaritat dona seguretat. Reutilitzar patrons estàndard redueix la corba d’aprenentatge.
• Avaluar la càrrega cognitiva: cada decisió té un “cost mental”. El nostre objectiu és reduir aquest cost al mínim.

Mirant cap al futur

La calma no és absència de moviment, sinó un moviment controlat i amb sentit. Tot apunta que la calma digital serà determinant en l’evolució del disseny UX: a mesura que la tecnologia es torna més complexa (IA, Big Data, etc.), la interfície ha de ser més senzilla que mai.

A IThinkUPC entenem que la tecnologia ha de facilitar la vida, no complicar-la.

Si creus que les teves aplicacions necessiten recuperar aquesta “calma” per ser més eficients i millorar l’experiència de les teves persones usuàries, parlem-ne.